Hagens va fundar llavors l'exposició d'art "món humà" causat una sensació a Alemanya i el món, que també es va convertir en el primer "espècimens de plàstics humans" del món com una exposició.
En la dècada de 1980, el professor Hagens va posar en exposicions públiques de espècimens humans plastiitzats al Japó, el Regne Unit i altres països i regions. Només al Japó, l'exposició ha estat exposada en set ciutats, amb més de 2.500.000 visitants.
L'hagens afirma que això és per permetre a la gent descobrir "els misteris sota la pell", per aprendre més sobre l'estructura natural del cos humà, per veure "la superfície no pot veure" de la qual entendre la singularitat de l'individu.
Els cercles acadèmics internacionals concedeixen una gran importància a la tecnologia de bioflasticització, en 1986, es va establir la societat internacional per a la química Bioplàstica, cada dos anys va celebrar una conferència acadèmica internacional, publicacions periòdiques, revistes, etcètera.
A partir de 2011, la tecnologia s'ha aplicat en més de 150 instituts de recerca o laboratoris de recerca en més de 30 països.
Llenguatge
